VIIIº ENETI, FTI, UAB, 26 y 27 de marzo 2009

No tengo palabras. Gracias, sólo me sale gracias. Gracias a los que habeis hecho del trabajo de estos últimos 6 meses y del estrés de esta semana un éxito. Me refiero, claro está, al ENETI 2009.

No fue todo perfecto, claro que no; si no no hubiera sido real. Aún así, ha valido la pena pasar los nervios que hemos pasado y tengo que confesar que cuando Amparo Hurtado pronunció sus palabras ayer por la noche en el acto de clausura, casi se me escapa una lagrimilla. Puede que fuera por el final de los nervios, puede que fuera porque realmente lo que dijo me llegó, no lo sé; pero el caso es que el ENETI ha pasado ya. El brainstorm del pasado mes de octubre en el Consell d'Estudiants se ha materializado en un lunes y un martes estresantes, un miercoles con 5 horas en el aeropuerto de Barcelona y un jueves y un viernes llenos de nervios y de trabajo. Al final, el resultado ha sido bueno. Muy bueno.

He aprendido. Hemos aprendido todos. Se nos han abierto nuevos horizontes. Tenemos nuevas esperanzas e ilusiones, y, muy importante, nuevas ideas para llegar a ellas.

Otra vez, gracias y espero que el IXº ENETI en la Universidad de Málaga sea aún mejor que la VIIIª edición del Encuentro Nacional de Estudiantes de Traducción e Interpretación.

Algunos, no todos.

Un beso a todos,


Laura, die Dolmetscherin

O_O

Ahir, a la universiat, em va arribar a les mans una revista anti-capitalista que proposava... a veure si me'n recordo... bé, un titular vaig deduir que insitava a no pagar els deutes que tinguessis amb els bancs. Deia que, si no pagavem el deute, seriem lliures. Ja t'ho ben asseguro que seríem lliures, perquè ens fotrien la casa i tot el que hi hagués dins!

A més a més, seguint amb els meus serveis de Radio Vaticano (que em baso en notícies que he llegit a El Periodico), us faig saber que, segons declaracions del Papa de Roma, per combatre el SIDA hem de seguir la política sexual de l'església catòlica: «fidelitat dins el matrimoni heterosexual, castedat i abstinència». No me llames iluso, porque tengo una ilusión...

Rússia s'armarà encara més a partir del 2011. Em pregunto per què. El Pentàgon diu que no hi ha motiu per espantar-se. Jo no tinc pas por, però els americanets ja no n'estaria tan segura.

Ah, i la cirera del pastís: el monstre d'Amstetten. Un pare que segresta la seva filla 24 anys, la viola, la deixa prenyada una i una altra vegada i mata un dels fills. Si la sentència no és cadena perpètua (com a mínim), la justícia oficialment no existeix.

12a setmana del 2009, i seguint.

Que en seria, de bonic.

Un petó ben gran!


Laura, die Dolmetscherin

Balla!

Uns quants mesos més tard, he tornat a ballar fins a les 6 de la matinada. Perquè passejar-nos per mig Raval imitant professors i tenint converses senceres a base de frases de l'APM, esperar-nos mitja hora a la Plaça Universitat a les 3 a.m. i entrar a Arena gairebé a les 4, comporta que s'hagin d'amortitzar els 12 € que val l'entrada ballant al ritme d'Alaska o de King Africa fins que el cos digui prou. A més a més, la meva orella dreta encara ara em recorda que no ens tornem a posar a la vora de l'altaveu...

Havent descobert aquesta peculiar discoteca (d'ambient [que en aquesta vida s'ha de veure de tot]) de Barcelona, puc constatar que no és el meu lloc preferit per a sortir de festa, però que si vols riure una estona cantant «Una mano en la cabeza. Una mano en la cabeza. Un movimiento sexy. Un movimiento sexy.», doncs té la seva gràcia. Hi ha especimens típics de tota discoteca, massa fum i la música un xic massa alta, però l'aprovo*.

Ah, aquest matí he agafat la Renfe! I us preguntareu: i què? Doncs el cas és que fa més o menys un any que no viatjava amb la Red Nacional bla bla bla. I sabeu què? Ha sigut puntual! Bé veig que les coses milloren. Ara tan sols falta que descentralitzin el sistema i que es pugui arribar més decentment a tots els racons del país i podrem dir que tenim una bona xarxa ferroviària..

*De fet, només puc suspendre'n una: N8werk, una discoteca de Saarbrücken.

Ai, Barcelona.

Un petó al nas,


Laura, die Dolmetscherin

8 de març

Això s'ha d'acabar!

S'ha fer molt de camí, però encara som lluny del final. No volem ser més, volem tenir els mateixos drets i els mateixos deures.
No siguem submises.

Avui per a nosaltres, les dones.

Petons a tots i a totes,


Laura, die Dolmetscherin

Coses cosetes

«Tan sols hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana; i de l'univers no n'estic segur.» Charles Darwin

Segons diuen al Periodico, el Vaticà sembla que vol obrir una mica més els ulls i "accepta" les teories evolucionistes darwinianes i diuen que són compatibles amb la Bíblia. Evidentment, segueixen afirmant que hi ha hagut influència divina en la Creació. Per sort, les teories creacionistes sembla que va quedant de banda (o això m'agradaria deduir de la notícia) a la Plaça de Sant Pere (que no als EUA), però no s'acaben de desprendre del tot de les idees medievals suscitades pels clergues ara deu fer més de vuit-cents anys. El Papa Benet XVI es veu que va dir que «l'evolució no pot explicar tots els aspectes de la biologia». És clar, i li pertoca al Vaticà de dir què ens va portar al món, no? Sort que Stephen Hawking va encarregar-se de dir-li al pontífex que donar resposta a aqueses preguntes li corresponia a la ciència.

El govern espanyol, per altra banda, cada vegada es torna més heretge*. Es preveu que l'executiu redacti un avantprojecte de llei de l'avortament a l'estiu en què es permetrà d'avortar lliurement fins a la setmana 14 i fins a la 22 en cas que el fetus tingui malformacions o bé la salut de la mare estigui en perill. Em sembla perfecte, sí, però el que s'hauria de fer també, a més d'aprovar aquestes lleis, és fomentar l'ús dels anticonceptius perquè no hi hagi tants embarassos no desitjats. Si una intel·ligència ens ha estat donada no és perquè ens comportem com animals. Follem, sí, però no com conills per a després adonar-nos que no volem ser mames i haguem de passar per cal ginecòleg plorant desesperades perquè estem gestant un fruit indesitjat.

*És broma, eh.

De veritat?

Un petó i un abrazo del oso,


Laura, die Dolmetscherin