=)
El blog canvia d'adreça.
El blog cambia de dirección.
Change of server.
Wir sind umgezogen.
http://diedolmetscherin.wordpress.com
Per temps indefinit. Us espero a l'altre que, d'altra banda, és el mateix.
Un petó!
Laura, die Dolmetscherin
dilluns 25 de gener de 2010
Important!
diumenge 17 de gener de 2010
Clap Clap Clap Clap
«Hay dos cosas infinitas: el universo y la estupidez humana; y del universo no estoy seguro.» A. Einstein
__________________________La verdad es que no he hecho testamento, y creo que la mayoría de personas de mi edad tampoco. La verdad es que tampoco no tengo mucho que dejar en legado si me voy a otro mundo, pero lo poco que tengo a lo mejor sí estaría bien darlo a quien crees que se lo tienes que dar. Es como cuando haces un regalo de cumpleaños, que piensas en lo más adecuado para cierta persona en un determinado momento de su vida. Evidentemente, si sé que alguien tiene toda la trilogía entera de El Señor de los Anillos en versión extendida, pues no se la voy a regalar. Del mismo modo que si a alguien no le faltan bufandas, no voy a añadir otra en su armario.
Del mismo modo, no es necesario darle dinero a quien, por gracia divina y apellido de nacimiento, ya lo tiene. Y que es peor, no ha hecho nada para merecerlo.
Ah, sí, me olvidaba: son de sangre azul. Pero es que si miro la muñeca de mi abuela, también le veo las sangre azul. Y a mi hermana, y a mis padres, y a mis amigos, y a mí... Y la de aquellos que necesitan más el dinero de Don Balada Llabrés más que los habitantes del Palacio de la Zarzuela.
Ah, sí, me olvidaba: son de sangre azul. Pero es que si miro la muñeca de mi abuela, también le veo las sangre azul. Y a mi hermana, y a mis padres, y a mis amigos, y a mí... Y la de aquellos que necesitan más el dinero de Don Balada Llabrés más que los habitantes del Palacio de la Zarzuela.
Punkt.
Doch.Un petó ben gran,
Laura, die Dolmetscherin
dissabte 9 de gener de 2010
Back here, back there
Heidelberg is covered by a thick white blanket. Yes, in my humble opinion, it is thick; but, as long as I can lead a normal life buying a Monatskarte to be able to go and come back from the Altstadt without worrying about Fahrscheinkontrolle (or however you want to call them), I will live peacefully with the snow. She will accept me and I will accept her. That is what coexistence is about.
I came back yesterday. I was afraid that the plane would land because of ice on the runway, but even though I imagined the winged flying machine ice-skating in Stuttgart Flughafen, it did not happen. We landed safely and securely. And, also very important, my suitcase did not get lost.
I came home about mid afternoon and while arranging my things around the little appartment, I noticed the smell of it, and realised I had smelled it since Septemberbut had never payed any attention to it... But my brain had, and had stored it in the diverse, controverse, confusing but tidy drawer in my head named 'Home'.
Now I need a shower. And once I am clean I will start assimilating one of the great news about these last days: The Trip. The trip that will take us to the East until we reach the Red Square, the Siberian lands, the Mongolian desert until the Forbidden City. The trip after which we will have seen a quarter of this little big world we live in.
Север. Юг. Восток. Запад.
Train with no fixed destination.Вас целую,
Laura, die Dolmetscherin
divendres 1 de gener de 2010
Una nova dècada del segle XXI comença
BON ANY NOU!
FELIZ AÑO NUEVO!
HAPPY NEW YEAR!
BONNE ANNÉE!
FROHES NEUES JAHR!
С НОВЫМ ГОДОМ!
FELIZ AÑO NUEVO!
HAPPY NEW YEAR!
BONNE ANNÉE!
FROHES NEUES JAHR!
С НОВЫМ ГОДОМ!
Un petó i una abraçada,Laura, die Dolmetscherin
dijous 31 de desembre de 2009
Al cap de l'any
La primera dècada del nou mil·leni està a punt a punt d'acabar-se i, deu anys més tard, em fa molta il·lusió pensar que tornaré a veure la primera albada de l'any nou asseguda a la sorra d'una platja de la Costa Brava.
Suposo que és hora de fer balanç de l'any. Un any en què m'he fet un any més vella, he rigut i he plorat, he fet amics i m'he allunyat d'altres, he trepitjat Ucraïna, hem organitzat un congrés, he aprovat exàmens i n'he suspès, he tornat a Alemanya... Un any en què he oblidat sentiments, però també n'han nascut de nous. Al cap i a la fi, el que importa és que el 31 de desembre de cada any es pugui dir que hem crescut, que ens hem fet millors persones, que hem après. Un any més, estic contenta de poder-ho dir.
Gràcies a tots els que heu fet d'aquest any un d'especial; i junts, i amb un somriure a la cara, entrem al 2010. Perquè amb un somriure és com s'ha d'encarar la vida. D'aquesta manera, la gent et torna el somriure, els nous projectes són més exitosos, la nostra energia és més positiva i, sobretot, es té més força per a lluitar pels nostres somnis.
Desitjo que tots tinguem un 2010 molt, molt feliç! ^^
Un petó ben gran i fins l'any que vé! ;)
Laura, die Dolmetscherin
Suposo que és hora de fer balanç de l'any. Un any en què m'he fet un any més vella, he rigut i he plorat, he fet amics i m'he allunyat d'altres, he trepitjat Ucraïna, hem organitzat un congrés, he aprovat exàmens i n'he suspès, he tornat a Alemanya... Un any en què he oblidat sentiments, però també n'han nascut de nous. Al cap i a la fi, el que importa és que el 31 de desembre de cada any es pugui dir que hem crescut, que ens hem fet millors persones, que hem après. Un any més, estic contenta de poder-ho dir.
Gràcies a tots els que heu fet d'aquest any un d'especial; i junts, i amb un somriure a la cara, entrem al 2010. Perquè amb un somriure és com s'ha d'encarar la vida. D'aquesta manera, la gent et torna el somriure, els nous projectes són més exitosos, la nostra energia és més positiva i, sobretot, es té més força per a lluitar pels nostres somnis.
Desitjo que tots tinguem un 2010 molt, molt feliç! ^^
Un petó ben gran i fins l'any que vé! ;)
Laura, die Dolmetscherin
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
