Sensacions que tornen

Els sentiments són una cosa molt estranya. Quan els crides perquè et sents buida, no volen sortir per enlloc ni tampoc no trobes ningú que remogui el calaix de les sensacions. De cop, però, un dia apareix cert individu a la teva vida que et fa canviar la manera de veure les coses. I els sentiments que feia temps que estaven endormiscats es desperten i tornen a estar tan vius com ho havien estat en temps anteriors. I en perds el control. I no saps què fer, perquè hi ha dubtes, i hi ha pors... Però no val la pena ser tan cagada. I ho sé.

En aquests moments agafaria el tren i me n'aniria a fer quilòmetres, i només miraria per la finestra i pensaria. Pensaria en escriure, pensaria en la música, pensaria en llegir i en imaginar.

Lost in Translation.

I cap a Irlanda.

I els nervis pre-Erasmus que comencen a deixar-se notar. Nervis per tot. I sentiments.

Imatge de Flickr. Metro de Berlín.

Un petó i fins la setmana que ve,


Laura, die Dolmetscherin