Avui per a tu, amiga inseparable.
Tu, que sempre estaves dins del meu moneder, preparada per ajudar-me, per treure'm de les dificultats del moment i per paliar els meus impulsos consumistes.
Tu, tota vermelleta, que has sigut la meva companya de viatge per tots els racons d'Europa, de Londres fins a Kiev, de Gdansk fins a Màlaga; i sempre eres ben rebuda i acceptada.
Amiga i còmplice del capitalisme, plana i àuria, targeta de dèbit.
Un petó,
Laura, die Dolmetscherin
dimecres, 15 / juliol / 2009
Treu el datàfon
Posted by Laura rus at 12:30
Labels: reflexions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)



2 comments:
visca la VISA! XD
Targeta de dèbit rules! (Bé, després no tant en veure tot el que he gastat en menys d'un mes...)
T'ha deixat tirada la targeta o m'ho sembla a mi?
Publica un comentari