Balla!

Uns quants mesos més tard, he tornat a ballar fins a les 6 de la matinada. Perquè passejar-nos per mig Raval imitant professors i tenint converses senceres a base de frases de l'APM, esperar-nos mitja hora a la Plaça Universitat a les 3 a.m. i entrar a Arena gairebé a les 4, comporta que s'hagin d'amortitzar els 12 € que val l'entrada ballant al ritme d'Alaska o de King Africa fins que el cos digui prou. A més a més, la meva orella dreta encara ara em recorda que no ens tornem a posar a la vora de l'altaveu...

Havent descobert aquesta peculiar discoteca (d'ambient [que en aquesta vida s'ha de veure de tot]) de Barcelona, puc constatar que no és el meu lloc preferit per a sortir de festa, però que si vols riure una estona cantant «Una mano en la cabeza. Una mano en la cabeza. Un movimiento sexy. Un movimiento sexy.», doncs té la seva gràcia. Hi ha especimens típics de tota discoteca, massa fum i la música un xic massa alta, però l'aprovo*.

Ah, aquest matí he agafat la Renfe! I us preguntareu: i què? Doncs el cas és que fa més o menys un any que no viatjava amb la Red Nacional bla bla bla. I sabeu què? Ha sigut puntual! Bé veig que les coses milloren. Ara tan sols falta que descentralitzin el sistema i que es pugui arribar més decentment a tots els racons del país i podrem dir que tenim una bona xarxa ferroviària..

*De fet, només puc suspendre'n una: N8werk, una discoteca de Saarbrücken.

Ai, Barcelona.

Un petó al nas,


Laura, die Dolmetscherin