Casona

¿De dónde te sientes tú? ¿Tienes la única patria del lugar de nacimiento o tienes varios rincones del mundo a los que llamas "tu casa"?

Una bona amiga meva, la Mar (El consultori de la Dra Xodes), ha deixat aquestes preguntes a l'aire al final d'un post al seu blog. Primerament, diré que m'ha encantat la teva reflexió (més de caire polític del que jo faré) i que només divergeixo de tu en què la meva ciutat-pàtria és aquell petit poble de la comarca del Bages on gairebé sempre he viscut i que Monterrey (Mex) no forma part de les meves segones pàtries pel simple fet que mai no hi he viscut. On sí que he viscut, que és on tu ara vius, Mar, és a Saarbrücken, i precisament en aquesta ciutat va ser on vaig descobrèixer la relativitat i, al mateix temps, la gran importància de la paraula casa.

Deixant de banda sentiments nacionalistes, casa és allà on vas quan et trobes malament, allà on acudeixes quan et sents perdut, allà on dius que vols anar quan tens por, i, com bé diu la dita, casa és where your heart is, i el cor de les persones pot estar a molts llocs diferents, al mateix temps que es va trencant a trossets. No són trossets d'aquells dolorosos de quan dius "se'm trenca el cor" arran d'un desengany amorós, no. Són trossets d'afecte, trossets d'amor que vas deixant pel món allà on queda un bon record de les teves vivències. Al cap i a la fi, per molt catalana que jo em pugui sentir, una part del meu cor ha quedat i sempre quedarà a Alemanya. Mai no em sentiré alemanya, simplement perquè no m'hi he criat, perquè sempre serà un país estranger per més bé que m'hi senti; però això no impedeix que un bocí (enorme) del meu cor quedi allà, al Nord, per sempre.

Què és casa? Que respongui algú altre. Per a mi casa havia estat sempre on visc amb la meva família. Després s'hi va afegir un petit apartament en una ciutat alemanya, però, de la mateixa manera que durant els mesos d'Erasmus la meva casa catalana no va deixar mai de ser casa, el pis D213 de Saarbrücken tampoc no ha deixat de ser-ho des que estic aquí. No hi ha definicions de diccionari suficientment vàlides per a definir aquest concepte, i cadascú s'ha de donar una resposta a ell mateix. Això, està clar, si teniu tantes ganes i tant temps com tinc jo ara per a pensar-hi. És el que té l'època post-exàmens de la universitat... esperes notes amb nervis, però no tens res més a fer.

Danke, Mar, weil du hast mir mit deinem Blog inspiriert! Hoffentlich sehen wir uns bald. Entweder in Saarbrücken oder an der UAB, aber bald!

Un racó de Saarbrücken durant l'època del mercat de Nadal.

Petons democràtics a tothom,


Laura, die Dolmetscherin